Hola família !!
Si família, així és com us considero, sou un dels meus, dels nostres, us aprecio, us estimo, us anyoro...
Us voldria dir tantes coses... però a l'hora de la veritat s'em fa un nus a la gola i es que em sap tant greu, tant !
Voldria estar amb vosaltres, encara que fos en un racó ...sense dir res, fent-vos costat les 24 hores, dia rere dia, setmana rere setmana, fent pinya tots junts.
No sé, no sabem com ajudar-vos, m'agradaria trucar cada dia, veure-us, fer el que fos, però sé que això no és possible.No vull, ni volem atabalar ni presionar, necesiteu temps, molt temps... i tot de mica en mica serà més fàcil, més planer, menys dolorós.
Sempre estaré amb vosaltres i per descomptat l'Enric i els nens i tornarem a riure plegats sempre amb el record d'en Cristian en els nostres cors.
Potser és cobardia escriure aquestes ratlles, però és el que sento i ara mateix és la única manera d'expressar-me. No puc contenir les llàgrimes, sento ràbia i impotència. Per desgràcia la vida ens ha presentat la cara més cruel, m'agradaria tenir paraules de consol, però malauradament hem de fer front a la dura realitat. Entre tots heu de tirar endavant, sou joves i ara més que mai heu d'estar units, tindreu dies en que voldreu tirar la tovallola, que tot ho veureu de color negre, però "pit i collons", serà dur, però endavant, podeu comptar sempre amb nosaltres, pel que sigui, on sigui i quan sigui, sempre endavant !!
Us estimem, una forta abraçada per a tots dos i fins molt aviat !!!!
Si família, així és com us considero, sou un dels meus, dels nostres, us aprecio, us estimo, us anyoro...
Us voldria dir tantes coses... però a l'hora de la veritat s'em fa un nus a la gola i es que em sap tant greu, tant !
Voldria estar amb vosaltres, encara que fos en un racó ...sense dir res, fent-vos costat les 24 hores, dia rere dia, setmana rere setmana, fent pinya tots junts.
No sé, no sabem com ajudar-vos, m'agradaria trucar cada dia, veure-us, fer el que fos, però sé que això no és possible.No vull, ni volem atabalar ni presionar, necesiteu temps, molt temps... i tot de mica en mica serà més fàcil, més planer, menys dolorós.
Sempre estaré amb vosaltres i per descomptat l'Enric i els nens i tornarem a riure plegats sempre amb el record d'en Cristian en els nostres cors.
Potser és cobardia escriure aquestes ratlles, però és el que sento i ara mateix és la única manera d'expressar-me. No puc contenir les llàgrimes, sento ràbia i impotència. Per desgràcia la vida ens ha presentat la cara més cruel, m'agradaria tenir paraules de consol, però malauradament hem de fer front a la dura realitat. Entre tots heu de tirar endavant, sou joves i ara més que mai heu d'estar units, tindreu dies en que voldreu tirar la tovallola, que tot ho veureu de color negre, però "pit i collons", serà dur, però endavant, podeu comptar sempre amb nosaltres, pel que sigui, on sigui i quan sigui, sempre endavant !!
Us estimem, una forta abraçada per a tots dos i fins molt aviat !!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario