miércoles, 18 de abril de 2007

Gracies Enric,Susanna,Gerard, Mireia


Hola família !!

Si família, així és com us considero, sou un dels meus, dels nostres, us aprecio, us estimo, us anyoro...
Us voldria dir tantes coses... però a l'hora de la veritat s'em fa un nus a la gola i es que em sap tant greu, tant !
Voldria estar amb vosaltres, encara que fos en un racó ...sense dir res, fent-vos costat les 24 hores, dia rere dia, setmana rere setmana, fent pinya tots junts.
No sé, no sabem com ajudar-vos, m'agradaria trucar cada dia, veure-us, fer el que fos, però sé que això no és possible.No vull, ni volem atabalar ni presionar, necesiteu temps, molt temps... i tot de mica en mica serà més fàcil, més planer, menys dolorós.
Sempre estaré amb vosaltres i per descomptat l'Enric i els nens i tornarem a riure plegats sempre amb el record d'en Cristian en els nostres cors.
Potser és cobardia escriure aquestes ratlles, però és el que sento i ara mateix és la única manera d'expressar-me. No puc contenir les llàgrimes, sento ràbia i impotència. Per desgràcia la vida ens ha presentat la cara més cruel, m'agradaria tenir paraules de consol, però malauradament hem de fer front a la dura realitat. Entre tots heu de tirar endavant, sou joves i ara més que mai heu d'estar units, tindreu dies en que voldreu tirar la tovallola, que tot ho veureu de color negre, però "pit i collons", serà dur, però endavant, podeu comptar sempre amb nosaltres, pel que sigui, on sigui i quan sigui, sempre endavant !!
Us estimem, una forta abraçada per a tots dos i fins molt aviat !!!!

No hay comentarios: