martes, 29 de mayo de 2007

Caminante no hay camino, se hace camino al andar

5 comentarios:

Anónimo dijo...

tot axo k esteu fent amb en cristian es genial

molts petons

Anónimo dijo...

Et trobo tant a faltar Cristian!

La meva besàvia,una de les persones més dolçes i admirables que he conegut mai, em va deixar mltes sàbies paraules, abans de marxar, saps?...em solía dir que el el més valuòs de les persones és el seu noble esperit,el que està realment dins dels nostres
cors "l'alma " i jo saps que entregaria la meva amb els ulls tancats tan sols per poder-te tornar a abraçar!

NO SAPS COM ET TROBO A FALTAR!

Muchos bsitos iaita, cuidame-lo!
OS QUIERO!

Anónimo dijo...

Buenos días cariño.
Hoy me levanté y por fin tu sonrisa
no puedo dejar de sonreirte,ke guapo estas,la camiseta de los caballos,hasta para montar tenias gusto coketo.Ayer pusieron el circo akí,sabes ke siempre he tenido pánico a los animales,pues imajinate acariciando a los ponis,caballos,los leones y tigres no.Me has hetxo perder el miedo a tantas cosas,ahora vivo el momento,el minuto,el segundo,procurando sonreir siempre.Ayer fue el cumpleaños del tío Antonio,como siempre tu te abras acordado,para eso eras único..Bueno cielo hasta luego.KEL IMICA BESOS

Anónimo dijo...

Cristian, et trobem a faltar moltissim, ens falta la teva alegria, perquè al teu costat
tot era esta content,aquelles partides de golf,o a la bolera etc.sempre estaras amb nosaltres.
un petó.
ànims Miquel i Imma

Anónimo dijo...

ke video mas wapo,parecias un caballero de la edad media...jeje.no sabia ke montabas tan bien a caballo.el relojito te lo as currao mikel.espero veros pronto family,siempre en mi corazon,jonathan.