miércoles, 9 de mayo de 2007

Primera part del viatge a l'Alguer

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola rei! Te'n recordes lo bé ens ho vam arribar a passar i el fart de riure que ens vam fer tots plegats començant per agafar l'avió i la vergonya que tenies perquè només coneixies en Lari i la Gemma? Amb un moment els vas tenir a tots a la butxaca, us vau avenir de seguida. Ells també et troben a faltar. Una abraçada fortíssima amor.

Ja tinc ganes de veure la segona part.

Kel i Imma, que vagi molt bé avui a Barcelona i la parada a Banyoles per dinar. Un petó.

Anónimo dijo...

Cristian Estel Màgic

Quan era petita,la mare em va ensenyar a parlar amb els estels. Ella sempre em deia: ells sempre t'escolten són màgics. Em vaig acostumar a mirar i a parlar amb ells. Ens vam fer molt amics, eren els meus confidentes i companys, però no havia descobert las seva màgia.

El dia que la mare me va deixar, vaig mirar al cel i en veure els meus estels, vaig descobrir la seva màgia. No estava sola, els meus amics estaven amb mi.

Quan vaig venir a donar-te l'últim adeu, a la nit, en surtir a la terrassa dels teus avis i mirar el cel, vaig veure un estel que brillava molt . Era un estel màgic. Erets tú Cristian, amb el teu somriure maravillós i la teva mirada profunda e inolvidable.

Cristian, per a tota la familia i amics, sempre seràs el nostre estel màgic.



T'estimem



Miquel, Maria, Jose, Alfonso i Pepita

Miquel i Imma dijo...

Gràcies Familia!!

Anónimo dijo...

Hola,

tal com diu la Sònia ens ho vam passar molt bé a l'Alguer i no podrem oblidar mai el teu somriure, es feia present en cada moment del dia...i sí, és ben cert, que vas saber posar-te'ns a tots a la butxaca.

Gràcies per compartir amb nosaltres aquest viatge.
Sònia, saps que la colla està aquí pel que necessitis.


Cristian, mai t'oblidarem. De nou, gràcies.

I una abraçada a la família, tot i que no us coneixem, des de Banyoles. Aquesta pàgina és molt emotiva...

Albert i Raquel.